ELS VESTITS TRADICIONALS

 Tal com deia Ramon Felipó Oriol: “Les nostres tradicions són de defensa de la identitat com a poble, perquè, durant la major part del segle XX, Catalunya restà sotmesa a dues dictadures: des de 1923 a 1930, la del general Primo de Rivera, i de 1939 a 1975, la del general Franco. La dictadura canvià la manera d’entendre els símbols i la utilització en prohibir i perseguir-ne l’ús públic de tots, perquè la bandera i l’himne eren alhora la representació de la pàtria i un emblema de lluita per les llibertats polítiques, nacionals i sindicals.

Totes les nacions del món, amb estat o sense, tenen bandera, himne i festa nacional, i a Catalunya des de fa anys, els tenim establerts. La bandera és la de les quatre barres, la senyera; l’himne, “el Cant dels Segadors” i la festa nacional, l’Onze de Setembre. Els símbols a què faig referència, són els de Catalunya, tot i que en alguns aspectes es podrien estendre al conjunt dels Països Catalans.”

Aquest blog és i serà el resultat d’un treball d’ investigació en el qual volem fer referència a la vestimenta de les diferents tradicions que hi ha a Catalunya. Així doncs, intentarem fer una breu introducció als vestits del folklore català com és ara: el vestit d’hereu, el vestit de pubilla, l’ indumentària castellera, el vestit dels diables i actes de foc i altres elements que representen la nostra cultura.

Així podrem veure que fent referència a un element tan bàsic com són els vestits podem identificar una cultura. Nosaltres farem (o si més no ho intentarem) un repàs per les diferents peces de roba i vestits que han marcat les nostres tradicions.

I és gràcies a Joan Amades, i altres autors, que ara podem conèixer algunes de les nostres tradicions, que ha poc a poc es van perdent, ja que segons diu ell: “Els nostres fills no sabran ni la meitat del que nosaltres sabem del nostre tresor tradicional i als nostres néts ja no els arribarà res.”

Per sort nostra, ell mateix va recollir-ho i explicar-ho en les seves obres, ell va ser el principal llegador de la nostra memòria col•lectiva que ens ha arribat generacions després que ho publiqués. I es en un gest d’agraïment a la tasca de tots aquests autors, que volem apropar amb una eina, com és internet, una petita part d’ aquesta feina.

*AMADES, Joan. Les tradicions patriòtiques catalanes. Biblioteca de Tradicions Populars, núm. 9. Primera edició. Edicions El Mèdol. Tarragona, 2001.pàg. VII.

*AMADES, Joan. Notes d’indumentària. Biblioteca de Tradicions Populars, núm. 22. Primera edició. Edicions El Mèdol. Tarragona, 2003.pàg. III.